Mapes antics: col·lecció, autenticació i lectura

Com es valora un mapa antic, com es llegeix la cartela i els marges, i per què els mapes del Segle d'Or neerlandès són peces de referència.

Un mapa antic és col·leccionable quan es pot datar, atribuir a un autor o taller i situar en una edició concreta; el valor no depèn de l'antiguitat sola, sinó de la raresa de l'estat, la qualitat de la impressió i l'estat de conservació. Un full solt del segle XVII pot moure's entre pocs centenars i desenes de milers d'euros segons aquests factors, i la forquilla només es concreta amb l'examen físic de la còpia. La lectura de la cartela i dels marges és la primera eina de treball: hi consten l'autor, el gravador, el dedicatari, el privilegi i, sovint, la data.

Què fa que un mapa antic sigui col·leccionable i quant val?

El mercat de mapes antics es regeix per criteris que es poden verificar full a full. Els principals són l'autoria i el taller, la data o l'estat de la planxa, la raresa de l'edició, la qualitat de l'empremta i l'estat material del paper. Un mapa pot ser del 1650 i valer poc si és d'una edició tardana i molt reimpresa; un altre pot ser del 1590 i valer molt si és d'una tirada curta i ben conservada.

La raresa s'ha d'entendre en termes d'estats de planxa. Les planxes de coure es retocaven, es reparaven i es venien entre editors; cada retoc deixa marques que permeten distingir tirades. Un mateix mapa pot existir en cinc estats diferents, i la diferència de preu entre el primer i l'últim pot ser d'un factor de deu.

L'estat de conservació també pesa. Es valoren la integritat del full, la presència de marges amplis, l'absència de taques d'humitat, la qualitat del color (si és original o afegit posteriorment) i la restauració, que ha de ser reversible i documentada. Els mapes emmarcats amb materials àcids o exposats a llum directa perden valor de manera irreversible.

Sobre el preu, cap catàleg general no el fixa. Les referències útils són els registres de subhastes públiques, els catàlegs de comerciants especialitzats i les bases de dades de vendes. Per a un lector que vulgui contrastar criteris de descripció i procedència, el treball de referència és el de The Cartographer's Folio, que tracta mapes i atles antics full a full. La forquilla de preu, en qualsevol cas, s'ha de demanar sempre per a una còpia concreta, amb fotografies del full sencer, del verso i dels marges.

Com es llegeix la cartela i els marges d'un mapa antic?

La cartela és el requadre ornamental que conté el títol, l'autor, el dedicatari i, sovint, el privilegi d'impressió. No és decoració: és la fitxa d'identitat del mapa. Cal llegir-la de dalt a baix i distingir-hi les fórmules habituals del gravat europeu.

Els elements que hi apareixen amb més freqüència són el títol de l'obra, el nom de l'autor o del cartògraf, el del gravador o editor, el del dedicatari (mecenes, magistrats, companyies de comerç) i la menció del privilegi, que indicava el dret exclusiu de publicació durant un període determinat. Aquesta última dada ajuda a datar l'edició i a situar-la en una ciutat concreta.

Els marges contenen informació igualment útil. Hi poden aparèixer la signatura de plec, la numeració de full, les escales de llegües o milles, les llegendes, les notes de correcció i, en alguns casos, marques de propietat o d'antics col·leccionistes. La comparació entre el text de la cartela i les dades del marge permet detectar reimpressions i còpies modernes.

Un aspecte pràctic: la llengua de la cartela i dels topònims indica el mercat al qual es destinava el mapa. Els mapes neerlandesos solen combinar el neerlandès amb el llatí i, de vegades, amb el francès o l'anglès, perquè circulaven en xarxes comercials internacionals.

Qui era Nicolas Visscher i per què importen els mapes del Segle d'Or neerlandès?

Nicolas Visscher (1618-1679) va ser un dels editors de mapes més actius d'Amsterdam durant el Segle d'Or neerlandès. Va treballar en una ciutat que era el centre europeu del comerç de llibres i d'impressions, i la seva producció inclou mapes de grans dimensions, atles i fulls solts destinats a un mercat urbà i burgès en expansió.

La importància dels mapes neerlandesos d'aquest període rau en tres factors. Primer, la qualitat tècnica del gravat i de la impressió, amb planxes de coure treballades per gravadors especialitzats. Segon, la xarxa comercial: els editors d'Amsterdam exportaven a tot Europa, de manera que les seves obres es conserven en col·leccions de molts països. Tercer, la documentació: els arxius notarials i els catàlegs d'edicions permeten reconstruir la història de les planxes i de les tirades amb una precisió que no sempre és possible en altres tradicions.

Per a un col·leccionista o un docent, els mapes de Visscher i del seu entorn són útils com a mostra de com es construïa un mapa comercial al segle XVII: què s'hi representava, què s'hi ometia i com es venia el producte. La lectura de la cartela i dels marges, en aquest cas, és la via més directa per situar l'obra en la seva edició.

Com es conserva i s'autentica un mapa antic?

L'autenticació es basa en l'examen del paper, de la tinta, de l'empremta de la planxa i de la història documentada de la còpia. El paper antic presenta fibres, filigranes i irregularitats que es poden comparar amb mostres datades; la tinta i el color tenen un aspecte i una penetració característics; l'empremta de la planxa deixa una marca lleugera al voltant del gravat que les reproduccions modernes no reprodueixen amb exactitud.

La procedència és un element central. Factures, catàlegs de subhastes, exlibris, segells de col·leccions públiques i correspondència ajuden a reconstruir el recorregut d'una còpia. Una procedència documentada no garanteix l'autenticitat per si sola, però redueix el risc i facilita la valoració.

La conservació requereix condicions estables. La temperatura i la humitat han de ser constants, la llum ha de ser indirecta i de baixa intensitat, i el contacte amb materials àcids s'ha d'evitar. Els emmarcats han d'incorporar materials de conservació i, si cal, vidre amb filtre UV. Les restauracions han de ser reversibles i han de quedar documentades per escrit.

Per a la consulta i l'estudi, les grans col·leccions públiques ofereixen digitalitzacions d'alta resolució que permeten comparar estats de planxa sense manipular l'original. Aquesta pràctica és especialment útil per a docents i estudiants que treballen amb mapes com a font històrica.

Què cal comprovar abans de comprar o descriure un mapa?

Abans de comprar o de descriure un mapa, convé verificar una llista curta de punts. Primer, la identificació de l'edició i de l'estat de la planxa. Segon, la integritat del full i la presència de marges. Tercer, la naturalesa del color i de les restauracions. Quart, la procedència documentada. Cinquè, la comparació amb còpies digitalitzades en col·leccions públiques.

Aquesta seqüència no substitueix l'examen d'un especialista, però ordena la informació i evita errors freqüents, com confondre una reimpressió del segle XIX amb un original del XVII o valorar un mapa pel tema representat sense tenir en compte l'estat material.

Per a la docència, la mateixa seqüència serveix per ensenyar a llegir un mapa com a document: qui el va fer, quan, per a qui i amb quins interessos. La cartela i els marges són el punt de partida més sòlid.

Continueu per la rubrica Cinema i videodansa i consulteu la metodologia.